1. CONTINUÏTATS I CANVIS EN LA SOCIETAT DEL SEGLE XVIII
CONTINUÏTAT DE L'ANTIC RÈGIM
Anomenem Antic Règim un sistema de relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals que caracteritzen les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII:
-El manteniment de la societat estamental d'origen feudal
-Un sistema econòmic que es basava en l'agricultura i la ramaderia, en què l'activitat artesana i el comerç tenien cada cop més importància
-Un sistema polític predominant, caracteritzat per la monarquia absoluta
-Una societat dual, amb una minoria culta i una gran massa d'analfabets
L'ESTRUCTURA SOCIAL ESTAMENTAL
La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'Antic Règim.
La societat estamental tenia dues característiques fonamentals:
-Una estructura jerarquitzada que imposava l'immobilisme vertical
-L'existència del privilegi
Dins de cada estament hi havia situacions molt diferents. La noblesa es dividia en l'alta i la baixa noblesa. El clergat també es dividia en alt i baix clergat. El poble o tercer estat comprenia tota la resta de persones i estava format per rics: pagesos benestants i burgesos, i pobres: classes populars.
ELS MOTORS DEL CANVI
Durant el segle XVIII, a la majoria de països nd'Europa es van mantenir quasi inamovibles les estructures socials i econòmiques de la societat tradicional de l'Antic Règim. Els ritmes de transformació no van ser iguals a tot arreu. Els grans motors d'aquests canvis van ser la industrialització i la Revolució Francesa
2. PREDOMINI DEL MÓN RURAL
L'AGRICULTURA
La característica principal de l'economia de l'Antic Règim era el predomini de l'agricultura i la ramaderia, i el creixement progressiu i constant del comerç i la indústria artesana.
En general, es tractava d'una agricultura de subsistència, en terres de secà amb rendiments baixos.
La pèrdua de collites successives pel mal temps, l'esgotament de les terres, la falta de fertilitzants i la precarietat dels transports afavorien l'esclat de crisis de subsistència , períodes de fam en què augmentava la mortalitat i creixien les tensions socials.
EL RÈGIM SENYORIAL
La propietat de la terra estava fonamentalment en mans dels privilegiats.
-Les terres de la noblesa no es dividien mai
-Les terres amortitzades del clergat, també anomenades de mans mortes, tampoc no es podien vendre
-La resta de les terres estaven en mans de la monarquia, de particulars o dels ajuntaments
Malgrat que la major part de pagesos gaudien de llibertat personal, molts estaven sotmesos als forts impostos del règim senyorial. Els camperols havien de pagar molts altres impostos; a l'Església i a la monarquia. Això creava descontentament al camp.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA UNDÚSTRIA I EL COMERÇ
Van aparèixer fórmules noves de producció, com el putting out system i el domestic system
La monarquia va crear manufactures reials, però aquestes instal·lacions eren grans tallers artesans més que no pas indústries modernes
El comerç exterior havia crescut molt gràcies als intercanvis entre Europa i Amèrica
El comerç interior s'enfrontava al problema del control dels gremis, a la pervivència de pesos i mesures regionalos diferents.
3. EL SEGLE DE LES LLUMS
LA IL·LUSTRACIÓ
La il·lustració és un corrent cultural i de pensament que es va desenvolupar a Europa des de final del segle XVII i al llarg de tot el segle XVIII. L'objectiu dels il·lustrats era il·luminar la societat del seu temps amb la "llum de la raó" per acabar amb la ignorància i la superstició.
Del conjunt d'idees expressades pels pensadors il·lustrats es poden destacar cinc:
-La raó
-L'educació
-El progrés
-La felicitat del poble
-La tolerància
ELS PENSADORS DE LA IL·LUSTRACIÓ
No tots els pensadors il·lustrats pensaven el mateix, però coincidien en la necessitat de transformar la societat. Entre els més importants, cal destacar:
-Montesquieu
-Rousseau
-Voltaire
LA CRÍTICA A L'ANTIC RÈGIM
Defensaven un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica que permetés el progrés social a tots els individus i que no depengués únicament dels privilegis econòmics o familiars.
Pensaven que els privilegis de les corporacions eren un obstacle per al creixement econòmic. Les idees il·lustrades es van difondre per Europa sobretot gràcies a la publicació a França de l'Enciclopèdia, dirigida per Denis Diderot i Jean Le Rond D'Alembert.
L'obra intentava recollir tot el saber del seu temps
L'ABSOLUTISME I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
Labsolutisme era el sistema polític dominant en la major part dels països d'Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava tots els poders de l'estat. Aquest sistema, autoritari i centralista, se sustentava en les teories de pensadors com ara el bisbe Jacques Benigne Bossuet, que defensava l'origen diví de la monarquia. Per a Bossuet, el rei era el substitut de Déu a la terra i la seva missió consistia a executar la voluntat divina.
4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL REFORMISME BORBÒNIC A L'ESPANYA DEL SEGLE XVIII
FELIPISTES CONTRA AUSTRIACISTES
Després de la mort de Carles II sense descendència, Anglaterra. Àustria i Holanda van intentar col·locar en el tron hispànic l'arxiduc Carles d'Àustria, més favorable als seus interessos que Felip d'Anjou.
La corona d'Aragó s'havia sumat al bàndol austriacista. Els regnes de València i Aragó van ser derrotats el 1707, mentre que Catalunya i el regne de Mallorca resistiren més temps.
L'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques, mentre que Mallorca ho va fer el juliol de 1715. D'aquesta manera Felip V va guanyar la guerra.
L'EQUILIBRI CONTINENTAL
La guerra havia implicat gairebé tots els països d'Europa. La coronació de l'arxiduc Carles com a emperador d'Àustria després de la mort del seu germà, l'emperador Josep I, va facilitar l'acceptació internacional de Felip V com a rei de la monarquia hispànica.
EL REFORMISME BORBÒNIC A ESPANYA
Felip V va castigar els territoris de la Corona d'Aragó, que havien lluitat contra els seus exèrcits, amb la pèrdua de les lleis i institucions de govern, i va posar en marxa una política d'enfortiment del poder de la monarquia, basada en la centralització política i la uniformització administrativa i cultural, adaptant-ho tot al model castellà.Això es va dur a terme a través dels decrets de Nova Planta.
Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar millorar l'educació , sotmetre l'Església al control de l'estat i fomentar la recerca i la modernització de l'agricultura a través de la difusió per tot l'estat de les Societats Econòmiques d'Amics de País.
5. CATALUNYA DINS L'ESPANYA BORBÒNICA
L'ACTITUD DELS CASTALAN
Els catalans van jurar fidelitat a Felip V, però el 1705 van signar amb Anglaterrael pacte de Gènova contra Felip V. A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia ajut militar i garanties de respectar les lleis i les institucions del Principat.
LA FASE FINAL I LA DERROTA DELS AUSTRIACISTES
La guerra europea es va acabar amb la signatura del tractat d'Utrecht (1713) i els aliats van evacuar el territori català.
Malgrat tot, les autoritats catalanes van decidir continuar la lluita, que va acabar l'11 de setembre de 1714 amb l'entrada de les tropes de Felip V a la capital, després d'un setge de catorze mesos.
UNA ADMINISTRACIÓ NOVA
La derrota de Catalunya comportà la pèrdua de les institucions d'autogovern i de les lleis pròpies, menys els drets civil, penal i processal. La Nova Planta reproduïa el model castellà i subordinava les institucions a la voluntat de la monarquia.
El capità general es va convertir en la màxima autoritat política i militar del Principat, ja que representava el rei i presidia la Reial Audiència.
EL FINANÇAMENT
Per responsabilitzar-se de l'economia i de les finances de la monarquia a Catalunya, el rei va crear la figura de l'intendent, responsable de la superintendència.
LA INTEGRACIÓ I LA RESISTÈNCIA
Les principals manifestacions de malestar i discrepància amb la nova administració van ser els opuscles i els memorials.
LES CONSEQÜÈNCIES CULTURALS
Barcelona va ser castigada amb la pèrdua de la universitat, que es va atorgar a Cervera. Es va imposar l'idioma castellà com a llengua oficial de la Reial Audiència i els corregidors van rebre instruccions per potenciar l'ús.
6. SOCIETAT I ECONOMIA A LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII
LA POBLACIÓ
Malgrat petits períodes d'estancament, el creixement demogràfic de la població catalana va ser sostingut durant el segle XVIII
LA SOCIETAT
El dinamisme econòmic del segle XVIII, sobretot agrícola i comercial, va afavorir l'ascens social de pagesos i menestrals, i va permetre l'ennobliment dels comerciants rics.
La burgesia comercial va impulsar la creació d'institucions de caràcter mercantil, com la Reial Companyia de Barcelona o la Reial Junta Particular de Comerç. A causa de l'escàs i desigual desenvolupament de la indústria, la burgesia industrial va ser poc important durant aquest segle.
La divisió tradicional del treball artesà en mestres va experimentar un procés de modificació amb la reconversió d'alguns mestres en assalariats de les fàbriques de teixits estampats de cotó, les indianes.
L'AGRICULTURA
Una de les característiques més importants de la Catalunya del segle XVIII va ser la reactivació i el dinamisme de l'agricultura, que s'explica per l'augment sostingut dela població al llarg de tot el segle.
EL COMERÇ
L'augment de l'activitat comercial va afavorir la fundació de la Reial Junta Particular de Comerç.
LA IMPORTÀNCIA DE LA BOTIGA
La botiga era un establiment comercial, no gaire gran, que es dedicava a la venda a la menuda.
7. ART I CIÈNCIA EN EL SEGLE XVIII
L'ESTIL ROCOCÓ
A la primera meitat del segle XVIII es va generalitzar un estil artístic barroc, molt carregat i esteticista, el rococó, que posava èmfasi en el luxe amb què vivia l'aristocrècia de l'època.
L'arquitectura es va caracteritzar per una decoració molt rica als sostres i les parets dels palaus, que eren plens de mobles, miralls i cortinatges luxosos.
En pintura van destacar pintors com Tiepolo, Watteau, Fragonard i Boucher, que van reflectir els aspectes banals del món aristocràtic a través de la representació d'escenes galants i també de temes quotidians, exòtics i orientals, molt lluny de la tradicional temàtica religiosa.
EL NEOCLASSICISME
En la segona meitat del segle XVIII es va desenvolupar el neoclassicisme, un estil que fugia dels excessos d'ornamentació del rococó.
El descobriment de les restes arqueològiques de Pompeia el 1748 va provocar una revifalla de l'interès pels models de l'arquitectura clàssica. Els arquitectes neoclàssics buscaven l'equilibri i la simetria a través de la utilització de les línies rectes i dels elements constructius com a columnes.
En l'estructura i la pintura es buscava la bellesa ideal clàssica i l'equilibri de la composició.
LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA
La ciència del segle XVIII era fonamentalment experimental, de base newtoniana. Les matemàtiques i l'astronomia van avançar, la física i la química es van posar de moda i els naturalistes van impulsar la descripció i la classificació d'espècies. També van proliferar els ganivets científics i els petits laboratoris entre la minoria il·lustrada de l'època, i la noblesa convidava científics als seus salons per fer demostracions dels últims avenços.
Les escoles militars, de metges i enginyers fonamentalment, i les societats acadèmiques, van proliferar arreu sota la protecció de la monarquia.
